Notícia

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va ser present ahir a la presentació de la Declaració per a uns municipis i comunitats cuidadores. El consistori estava representat pel tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Social, Ramon Zaballa, i l’acte, impulsat per l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona ha tingut lloc al Paranimf de l’Escola Industrial a Barcelona, ha comptat amb la presència de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i la presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social, Lluïsa Moret. A l’acte han assistit alcaldes i regidors de la demarcació de Barcelona.

La declaració ha estat signada per gairebé un centenar de municipis, en el marc de les “Jornades de Cures en comunitat: innovació i transformació de les polítiques locals”. Les jornades es van inaugurar amb una conferencia a càrrec de Victòria Camps, catedràtica emèrita en Filosofia que portava per títol “El valor emergent de les cures” i tenen lloc entre ahir dilluns i avui dimarts 26 d’abril.

La Declaració

La Declaració per a uns municipis i comunitats cuidadores considera que la provisió de cures és un repte per a les polítiques públiques i un element central de les agendes locals. L’envelliment de la població, que creix de forma sostinguda, situa les cures de llarga durada com un repte per als municipis compartit en l’entorn europeu. Davant d’aquest repte de present i de futur, cal avançar cap al reconeixement de la cura com un valor públic que ha d’esdevenir un dret social i ciutadà, garantint les condicions perquè totes les persones puguin donar i rebre cura adequada a les seves necessitats i projectes de vida, i en el context de les seves comunitats. Alhora cal avançar cap al reconeixement, la redistribució i la dignificació del treball de cures. Els municipis han d’afavorir la igualtat i la sostenibilitat social en el marc d’una societat intergeneracional i diversa. Les cures són una activitat essencial per a la vida, així com per a la dinamització social i econòmica dels municipis, que requereix de major reconeixement i de coresponsabilitat personal, social i institucional. En aquest sentit la declaració proposa, entre d’altres mesures,  impulsar polítiques públiques locals que situïn les cures en el centre del debat i de l’acció municipal des d’una perspectiva de democratització de la cura i de corresponsabilització d’homes i dones; afavorir l’accessibilitat a serveis de cures de proximitat, en la llar o en la comunitat, en el marc de la cooperació interadministrativa, i apostant per la innovació social; promoure accions per fomentar la dignitat i l’autonomia de les persones des de la prevenció; avançar en equitat en la distribució social del treball de cures, així com en la seva professionalització i dignitat; impulsar el reconeixement i facilitar suport i acompanyament a les persones que cuiden, de forma professional o no; enfortir aliances entre l’administració local, les entitats del tercer sector social i les iniciatives comunitàries per impulsar espais per donar resposta a necessitats de cures i a la soledat no desitjada; i promoure accions d’accessibilitat als espais públics i habitatges, així com d’adaptació funcional de les llars, per garantir un millor exercici de la cura que afavoreixi entorns facilitadors de la convivència, la reciprocitat i la cohesió social.

Les cures, dret social

Des del punt de vista del tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Social i regidor de Drets Socials, Ramon Zaballa, “naixem  dependents i, considerant que l’esperança de vida s’està incrementant, morim dependents. Tot i així, la dependència no és una qüestió només d’edat. Per això els municipis tenim un paper rellevant en detectar les necessitats i en repartir les responsabilitats de la cura”. El regidor explica que a Vilafranca en aquest aspecte l’objectiu és clar. “Les cures són un dret social com ho són la salut o l’educació. Per això, esmercem esforços per detectar les necessitats de cures i apliquem projectes encaminats a donar resposta a les problemàtiques: a la solitud no volguda, atenció a l’entorn domiciliari, teleassistència, escletxa digital, aula de salut per a persones cuidadores no professionals, tallers de la memòria i d’activitats saludables, etc.”, ha esmentat Zaballa.